LA VERITAT

Agonitza la veritat
a l ‘hospital del nostre temps.
Ha arribat ferida i sense veu,
ja en el quiròfan tisores i bisturís
obren els seus teixits:
Tots diuen que volen salvar-li la vida,
mentre ella es queda sense força
i no pot sortir al carrer amb tantes
cànules i lligada al sèrum
de les conveniències.

Agonitza la veritat,
diuen que la pressió
ha alterat les seves constants.
L’ equip embolica que fa fort
ha convocat la premsa
i tots els mitjans.

Els hereus de la fosca
tenen cada dia un nou fulletó,
droga per adormir les consciències.
Agonitza la veritat,
no et deixaran entrar a veure-la.
No s’admenten visites.

GLOBALITZACIÓ

Han prohibit tots els miralls
que reflecteixen la consciència.
Han posat uniforme als mots
i han tancat els dissidents
en la cel·la del silenci.

Han torturat fins a la mort les utopies
i han posat com a beguda
la droga que anul·la el cervell,
un cop contaminada l’aigua
del pou de la veritat.

Han fabricat satèl·lits espia,
que giren entorn del poder,
robots que tenen la seva òrbita
en el seu melic.

Creen vies d’informació,
falses estrelles,
diuen que la seva llum
és l’única que existeix en l’Univers.

Però en el sofriment, en la suor,
trobem l’aigua que ens recorda
la mar del nostre origen
i en cada gota de pluja que cau
un tam-tam de comunicació.

Neix un llenguatge secret,
una atmosfera nova,
on al final d’un túnel fosc,
cada paraula troba la seva veu,
la seva llum que de nou ens salva.

MIRALLS

Som polsim d’estels
d’un univers obert,
sismògrafs dels sentiments
d’una roca nua.

Ocells migratoris en terres de volcans,
oasis en els deserts,
salmons i anguiles a l’ aigua,
veus que troben ressò,
arc i cordes tenses
cercant la diana del temps.

Molses verdejant
en la teulada dels dies,
espores surant a l’ aire,
il·lusions buscant noves terres.

Som la cruïlla entre el tot i el no-res,
molins d’aigua i molins de vent,
sol i lluna amb eclipsi,
fonts d’energia, miralls còsmics,
camps llaurats i sembrats,
mar ondulant d’espigues que creixen.