Orden emergente: el comportamiento de las nanopartículas

Accepto forma part del projecte caótica en tant que participant pel que respecta a la formació i generació de estructures superiors (la suma és més gran que les seves parts, emergències) a través de l’auto-organització d’unitats bàsiques de construcció. Com és pot observar en el meu breu CV adjunt, desde fà ja més de cinc anys la meva activitat professional tant a la Universitat com a l’Institut Català de Nanotecnologia ha versat sobre la capacitat i l’estudi de l’auto-ensamblatje de nanopartícules inorgàniques. Per exemple, era una de les parts claus de la meva contribució a Science allà al 2001 o a Nature (Materials) al 2004, o com el live motiv de la exposició de fotografía a la Galeria Metronom, Promenade in Nanoland, 2004.

La fascinació per la capacitat organizativa de la materia quan sotmesa a una determinada energia surgeix de la constatació de que en el codi genetic no hi ha determinació de com seràn ni l’individu, ni els organs finals, ni tan sols es teixits o les cél.lules. Els gens codifiquen l’estructura de proteines. Aquestes proteines, per auto-organització, creen les cél.lules, que per auto-organització creen els teixits, que per auto-organització creen els ògans, que per auto-organització creen els individus.

El comportament de les nanopartículs es similar, però és un sistema extremadament més sencill que la biologia, i el control que tenim d’ell al laboratori fà que es pugui investigar en les propietats de l’autoesamblatje com mai no s’havia fet.

Desprès de més de cinc anys investigant sobre el tema he anat acumulatn coneixement, dades i reflexions sobre el tema i aquest projecte caótica em dona una gran oportunitat per possar-ho tot junt i condensar el coneixement obtingut durant tot aquest temps. Però no tan sols això, estar en contacte amb altres creadors de molt diferents disciplines durant el periode de condensació em permetrà alhora tenir una visió més amplia, i així aconseguir una síntesi més efectiva, com difondre en temps real l’evolució de les meves reflexions i investigacions. Ambdues coses altament atractives.


. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

:: víctor (franco) puntes | barcelona 1970

El Dr. Victor (Franco) Puntes, Investigador Senior ICREA (Institut Catala de Recerca Avancada), es el director del laboratori de nanopartícules de l’ICN (Institut Catala de Nanotecnologia). Va cursar estudis superiors de química becat al European High Institute of Chemistry of Strasbourg (avui IPCMS) especialitzant-se en Ciència de Materials (1994, França). Va obtenir el seu doctorat en el departament de Física Fonamental de la Universitat de Barcelona (1998) amb una tesi sobre la Magnetoresisténcia Gegant en aliatges granulars. Va passar quatre anys a Berkeley (1999-2003) realitzant estudis de postdoctorat, primer en el Centre Nacional de Microscòpia Electrònica del Lawrence Berkeley National Laboratory, i després en el grup del professor Paul Alivisatos al College of Chemistry de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, investigant la síntesi i caracterització de nanopartículas metàl·liques. En el 2003 va obtenir una plaça d’investigador Ramon i Cajal a la facultat de física de la Universitat de Barcelona on actualment combina tasques docents i d’investigació en nanopartículas. Des de el Juny del 2005 ha passat a formar part del recentment creat ICN i ha obtingut una placa de Doctor Senior a ICREA.

Víctor investiga sobre els fenòmens que es produeixen a la nanoescala, a un estat entre molecular i sòlid. La síntesi de nanopartículas, l’estudi de la seva microestructura, i les seves modificables propietats físiques i químiques, pel seu inherent interès fonamental, així com per algunes de les seves múltiples aplicacions com són una química més verda (catàlisis) o el desenvolupament de sondes mèdiques remotes i no invasives. El seu treball ha estat publicat en prestigioses revistes internacionals com les editades per la American Asociation for the Advancement of Science (2001) o l’europea Nature Publishing Group (2004).

Paral·lelament a les seves tasques científiques, desenvolupa sovint tasques de divulgació i apropament de la ciència al públic com són els seus recents articles en la Revista Catalana de Física (2003), Investigación i Ciencia (2004) o col·laboracions amb el Observatori Científic de la Ciutat Mediterrània (2003), ponències públiques com a l’UAB per l’any de la física (2005) o el comissariat de l’exposició “Albert para los amigos” al Metro de Madrid (2005).

A part d’això, com a producte evolucionat de les seves investigacions, Víctor utilitza imatges de microscòpia electrònica d’agrupaments de nanopartículas com llenguatge o eina poética per a discórrer sobre la naturalesa de l'Home i la Natura. A principis del 2004 va mostrar a Metronom, Promenade en Nanoland, prèviament en Berkeley, al consorci per les ciències i les arts, Artificial Landscapes (2002), entre altres actuacions i premis internacionals de fotografia científica (e.g.: MaterialsToday, 2002).